Diuen que no hagués estat possible el seu descobriment si el Sr. Shweppes, un alemany instaŀlat a Ginebra, no s'hagués decidit a posar anhídric carbònic a l'aigua. Però no va ser fins a un segle més tard a l'any 1870, quan l'empresa que ell havia fundat, Shweppes & Co, va afegir-li quinina, inventant així, l'aigua tònica, que tenia finalitats curatives contra el paludisme. Anys més tard les tropes angleses destinades a la India varen veure com també anava bé per convatre la malària i el fet d'incloure-hi Ginebra fou idea d'ells per rebaixar el fort sabor de la tònica.
Un bon gin tonic no ha de portar mai llimona ja que esbrava la tònica en poca estona i recomanen que s'utilitzi llima. El shot ha de ser de tres segons i airejat (enlaire) i la copa tirant a rodona. No hi pot faltar el gel. Les marques recomanades pel gin són Tanqueray i Bombay Saphire, per exemple, ja que ténen aquell punt cítric que la fa tan especial. Del Beefeater ningú en parla però per la film-o-tonica de moment ha donat bons resultats o almenys ningú s'ha queixat!
Caram! Ha estat llegir-me l'entrada i se m'ha fet la boca aigua! puf! Quines ganes d'un gin tónic! I quin control! Jo ja sé qui li tocarà preparar-los la próxima vegada... a més crec que hauriem d'ampliar el nostre repertori, amb les possibilitats que hi ha actualment, gin tonic de cogombre, de pebre negre... no estaria gens malament tenir la nostra propia recepte, qui s'atreveix?
ResponderEliminar