La millor manera per entendre quines eren les intencions e interpretacions que va voler expressar Tarkovsky en la pel.lícula
Stalker (1979) seria escoltar al propi director en persona, i que millor que una entrevista que va tenir lloc a Roma, el Juliol de 1980, a càrrec de l'italià
Aldo Tassone per la revista francesa de cinema,
Positif nº 247 (Octubre 1981). Una entrevista que he trobat recopilada en el llibre "
Andrei Tarkovsky: Interviews" de John Gianvito - The University Press of Mississippi - 2006.
La transcripció és meva, això vol dir que potser hi ha alguna errata, també he subrallat les parts que em semblan més importants o resumeixen la resposta, sé que és una mica llarga però val la pena, també m'he atrevit a posar algún comentari. Disfruteu-la i la comentem. He afegit l'opció de traducció per aquells que es fagi massa passat llegir en anglés...
Question:
In a forbidden forest-the Zone-there is a Room in which one’s desires are fullfilled. . . Watching Stalker in Cannes—just once, unfortunately, and during frequent blackouts, I thought of these lines: “Near jasmine is a stone; beneath that stone is a hidden treasure..."
Tarkovsky:
Those are the first words of “The White Day,” a poem written by my father, Arseni. At first, the script for The Mirror was to be called The White Day, before it actually became what it is. But an epigraph is a collection of words, and you can't choose them in a logical way. The choice is always a little random. lt’s a whim, and you can use whatever you want as long as the words are beautiful.
